Els amics i les amigues: EL HIVERN DELS AMICS I AMIGUES

Des de tornar de les vacances de Nadal, els dies han començat a ser cada vegada més freds, alguns amb boira, pluja, gelada, i fins i tot, alguns nens de classe han vist un cotxe ple de neu. Sobretot aquest fet va causar un gran rebombori en el grup, i vam tenir dies de converses dedicades als fenòmens atmosfèrics que tenim al hivern, i a fer activitats dedicades a aquesta estació de l'any.

Cada canvi d'estació, agafem el nostre llibre de Les estacions, de l'editorial Kalandraka. Aquest llibre ens acompanya des de 3 anys, no te text però nosaltres anem inventat i explicant el pas del temps segons passem les pàgines. I no només aquest llibre, també hem recuperat els arbres de les estacions que tenim i que vam fer a 3 anys, hem aferrat l'arbre del hivern a la nostra porta de l'aula, un arbre sense fulles amb un tronc ben marró, com els arbres que actualment tenim al nostre pati. El dia que el vam aferrar vam descobrir una nova lletra, ja que vam escriure la paraula HIVERN al vidre de la porta amb un rotulador blanc, com el color de la neu. Vam descobrir la lletra H (en català es diu 'hac'), una lletra que s'escriu en algunes paraules però que no sona, és muda. Ara alguns dies, juguem a demanar silenci fent la lletra H posant la mà davant de la boca. Aprofito aquesta entrada per posar l'enllaç de la cançó de l'abecedari de na Damaris Gelabert i que, de tant en tant, escoltem a classe.

Amb na Natalia ens vam adentrar en una part sensorial del hivern fet un mural amb els colors més característics del hivern: el blanc, el blau i el lila. Pintàvem amb pinzells i tèmpera damunt d'un paper continu blanc mentre escoltàvem la composició d'hivern de Les quatre estacions de Vivaldi. Aquí teniu un vídeo que va fer Disney amb aquesta composició de Vivaldi.

Una vegada fet el mural, vam tenir una petita conversa on vam expressar quines emocions ens havia fet sentir aquesta activitat de pintar mentre escoltàvem la música. Aquí teniu la transcripció de la conversa on es recullen les idees de cadascun:

QUINA EMOCIÓ HEM SENTIT ESCOLTANT LA CANÇO DE VIVALDI MENTRE PINTÀVEM?

NAHIA: Trista. Quiero estar con mamá y papá, y mi prima Sofía.

MARA: No me ha gustado la canción, pintar sí.

JAN ÈRIC: Quan he escoltat la cançó he estat tranquil.

LUCÍA: Pintar me ha gustado, en casa también pinto con mami.

NIL: Tranquil, m’ha agradat la cançó.

JAVI: He estat content i la canción me daba vergüenza. No he estado al lado de mis amigos.

MAYA: Bien, me ha gustado.

ZOE: He estado contenta, he pintado con todos los colores.

MIA: Me ha gustado todo, dibujar y escuchar la canción.

ÉLA: He dibujado a mi mamá embarazada de “yo”. Estaba contenta y me ha gustado.

VEGA: Me he sentido mal porque voy al comedor y ya estaba triste, pero cuando pintaba me he puesto contenta.

LIAM: Bien, tranquilo y contento porque me gusta pintar. La canción no me gusta.

MARIA: Contenta y me ha gustado la canción.

ALBA: Bien. Yo quiero mi dibujo porque lo he hecho yo. Estaba concentrada.

MAR: No quiero decir nada. A mí me gustan otras canciones, era muy tranquila y no me gusta pintar con este tipo de música.

GINÉS: La canción me ha gustado.

ÁMBAR: Me ha encantado la canción, estaba contenta.

Continuem amb més propostes per descobrir el hivern. I no podem descobrir les característiques d'una estació en la nostra illa si no fem vivencials aquestes característiques, així doncs, vam sortir a passar un dia a l'entorn natural de la platja.

Vam preparar la sortida a Platja d'en Bossa primer observant i situant en el mapa d'Eivissa el trajecte que hàviem de fer des de la nostra escola fins a la platja. Observant el mapa vam descobrir que Eivissa és un tros de terra rodejat per aigua i que a això li diuen "illa", que l'aeroport està a prop de la platja on haviem d'anar i que el trajecte que havíem de fer era curt. Per tenir un mapa cadascun, vam confeccionar individualment un puzzle amb les peces del mapa d'Eivissa, i una vegada fet i aferrat a un altre paper, vam marcar amb gomets de colors on estava l'escola i la platja i vam unir els dos punts fent un camí amb un color.

Una vegada a la platja, vam olorar la mar, feia olor de sal van dir alguns; vam sentir els ocellets que es refugiaven del fred als forats que deixen les pedres de la paret de la torre de defensa a on ens vam apropar; vam sentir l'iagua ben gelada ficant els peus a dins; vam sentir l'arena freda amb les mans i els peus; vam tocar i jugar amb la poseidonia; vam descobrir què son les pilotes de poseidonia; vam veure un munt de flors, i vam tastar l'amargor de la flor del vinagrillo, que ara n'hi ha molts perque ha plogut fa poc; hem observat com els cargols de la platja son més foscs que els que hi ha al camp dels ametllers, els quals son blancs i els de la platja a ratlles marrons i negres; vam veure i vam tocar (feia pessigolles a les nostres mans!!) un escarbat de l'arena... Va ser un dia fantàstic!!!!