Exposició HEREVA, de n'Aida Miró

Hem començat un projecte d'art a l'escola, el qual es treballarà de manera més específica a l'ambient dels Artistes. En aquest projecte, una de les artistes que volem conèixer, i per tant conèixer la seva obra pictòrica, és n'Aida Miró.

Per tal d'apropar a la classe de Els amics i les amigues a aquesta artista, hem recordat en classe el quadre d'ella que vam fer el curs passat amb na Isa en les sessions d'art. També hem volgut explicar, de manera que ells ho poguèssin entendre, el significat de la paraula "hereva", que dona títol a l'exposició que n'Aida Miró té exposada al Club Diario de Ibiza fins a final de novembre. En aquesta exposició, n'Aida ha volgut retratar la herència que queda entre dones, la que hi ha d'una mare a una filla, per això que a l'exposició hem pogut observar tres quadres de tres generacions de la seva família: la seva àvia, la seva mare i ella, la pròpia artista, com a filla. 

També hem pogut observar in situ, el quadre de l'exposició que hem treballat previament a l'aula abans de visitar l'exposició, el qual s'anomena Aquí i ara, on hi ha retradatada una amiga de l'artista vestida de pagesa. Aquest quadre ens ha donat peu a fixar-nos i parlar sobre el tipus de vestimenta per protegir-se del sol que duien les dones que feien feina al camp, i en els colors del quadre. Ens ha explicat n'Aida que aquesta mena de flor que envolta a la pagesa és el símbol de la vida.

Abans de marxar de l'exposició, els vam proposar un exercici d'autoconeixement: cadascun havia de triar el quadre que més li havia agradat, i posar-se al seu costat. Alguns ho tenien molt clar, altres van dubtar una mica. 

Us deixo ara un recull de fotos del treball previ del quadre Aquí i ara que vam fer a l'aula. Però, com el vam treballar? Ens vam agrupar en equips de feina, i primer haviem de montar, sense model, el quadre que estava desfet en 6 peces de puzzle. Una vegada fet el puzzle vam pintar el quadre fixant-nos en els colors del quadre original. Una vegada pintat amb les ceres manley, li vam aferrar tossets de tela dels tons de color del quadre. Aquestes son algunes fotos de tot el procès:

I no podiem anar a l'exposició sense parar una estona al Parc de s'Illa a esmorzar i a jugar:

Han estat uns dies molt profitosos de feina, i una visita a l'exposició molt agradable i molt recomanable per anar en família. Animeu-vos!

Ens posem en marxa a l'escola

 

Aquestes primeres setmanes d'escola hem viscut moments molt especials.

Han set moments de retrobada entre amics, fent dinàmiques d'autoconeixement idinàmiques per coneixer els altres, així com per fer cohesió de grup. Hem fet algunes que ja coneixiem com el sabater o qui falta, i algunes noves com la del paracaigudes, on els infants havien d'intentar que una pilota que estava damunt d'un paracaigudes gegant no caigués al terra, o posar-lo ben alt perquè tots hi capiguen dins:

 

Ens hem fet les primeres fotos del curs, per a la orla i una foto de grup per identificar la nostra aula, a més de posar entre tots el nostre nom a la pissarreta que hi ha a la porta de l'aula que dona al passadís.

També hem obert les capses que vàrem emplenar a finals del curs passat, per redescobrir els nostres àlbums i tornar a compartir-los amb els nostres companys, i hem llegit els missatges positius que ens han enviat les nostres famílies per iniciar el curs amb energia i il·lusió. A més, l'hem fet una gran carta a n’Almudena també! 

Hem compartit els nostres estius amb els nostres companys i companyes, i amb totes les cartolines hem fet un llibre per tenir a la biblioteca de l'aula i poder tornar a veure'ls quan vulguem.

Hem fet nostra l'aula fent nostres els espais per les nostres coses personals. Per aconseguir-ho hem posat nom als calaixets per guardar les sabates que tenim a la porta del pati i als calaixets del moble que tenim al passadís per guardar les feinetes. Els hem fet mitjançant una activitat en la qual hem hagut d'esforçar-nos molt. Consistia en anar posant petits cargols de mar i/o boletes de color per les línies de les lletres del nostre nom. Tota una feina de motricitat fina!

També hem posat nom als calaixos on guardem la motxilla i les jaquetes, aquesta vegada hem fet una bonita feina d'autoconeixement verbalitzant i fotografiant la part del cos que més ens agrada de nosatres mateixos. Una vegada fetes les fotos i abans de fer els cartells amb el nostre nom, hem jugat a endevinar quina part del cos corresponia a cadascun de nosaltres. La conversa prèvia a fer les fotos, va donar peu a parlar de les nostres parts íntimes, que no es poden fotografiar. A veure si endevineu algunes?

Hem tornat a recordar les normes de convivència i hem acordat unes noves segons hem trobat la necessitat com les que hem de seguir en els moments d'una conversa o la de cuidar el material de l'escola, tant de les aules com del pati amb tots els racons nous que tenim enguany. De tant en tant, i al llarg del curs Els amics i amigues aniran fent una autoavaluació per tal de ser conscients del seu esforç en la convivència amb els altres, mitjançant una base d'orientació per tal de veure els seus progresos. 

També hem recordat les responsabilitats diàries que feiem el curs passat i hem acordat unes per aquest curs: mirar els nens i nenes que han vingut, mirar en el calendari el dia que és, mirar el temps que fa, cuidar del media ambient fent-se responsables del reciclatge i d'apagar i encendre les llums quan sigui necessari, així com de tenir cura de l'aigua al bany i cuidar que estigui net. Com són responsabilitats que no podem fer tots a la vegada, hem fet grups de treball i cooperació. Ja tenim els grups fets, però estem decidint noms i fent els nostres cartells. En una altra entrada us explicaré quins son. 

A més de les responsabilitats i normes de convivència, i tan lligat a aquestes, hem tornat a posar nom a les nostres emocions a través de diferents activitats i creant un espai a l'aula amb un plafó amb les diferents emocions on anem posant la nostra foto segons ens trobem, i amb les normes i la nostra guia per a la resolució de conflictes, amb l'eina de la boca i l'orella que ens ajuda a poder parlar quan en tenim un. A les emocions que teniem recollides del curs passat, hem afegit una nova: la vergonya. Anirem afegint més al llarg del curs. Una de les activitats que hem fet ha estat la de llegir el conte de El fil invisible i a partir d'aquest, hem parlat de les persones o animals amb els quals tenim un vincle especial i als quals ens uneix un fil invisible que surt des del nostre melic. A més, hem fet la dinàmica de la teranyina per fer visible la unió que cada nen i cada nena de classe té amb un de nosaltres. Aquests primers dies ens recordem molt de les nostres famílies i les tenim molt presents. Us deixo el conte El fil invisible per si el voleu veure junts a casa.

Un altre conte que hem llegit és el de El buit. Amb aquest conte hem pogut posar nom a les emocions que ens provoca la pèrdua d'alguna cosa, persona o animal que per a nosaltres és important. Després de llegir el conte i parlar d'altres situacions que ens fan enfadar o posar-nos trists, a partir d'una conversa hem decidit fer una capsa de coses que ens ajuden a estar millor i que tindrem a l'aula al nostre espai de les emocions.

Doncs aixó ha estat el primer rodatge per encaminar el nou curs.

Teatre a l'escola

 Aquest curs estem retomant activitats que feiem abans de la pandemia i que els infants de Els amics i amigues no conèixen perquè el curs passat encara viviem una escola amb restriccions covid. Una d'aquestes activitats, i que tant les mestres com els nens i nenes d'infantil gaudiem molt, era l'activitat del teatre. 

Un divendres cada quinze dies, les mestres d'infantil acomiadarem la setmana fent teatre pels infants. Aproparem els infants a contes tradicionals, contes nous, diferents tècniques teatrals que desprès ells poden reproduir a l'aula, o a l'ambient dels Artistes, però sobretot és compartir un moment amb tots els nens i nenes de 3, 4 i 5 anys i tot l'equip docent d'infantil.

Aquest divendres vam començar les nostres sessions de teatre, representant el conte de La caputxeta vermella.